miércoles, 02 de marzo de 2005
REFLEXIONS D’UNA FALLERA MAJOR

Fa un temps, el president me va encomanar representar a totes les dones que han segut Falleres Majors d’esta Falla a lo llarg dels 25 anys que ara estem celebrant en este escrit a modo de reflexións.
Per supost, yo vaig aceptar, he de dir que en molt d’orgull, este encarrec i est es el motiu del present text.
Bé, pues en primer lloc, me pareix just fer un homenatge a totes eixes dones i xiquetes en el nom de les quals vaig a parlar. Yo vaig tindre l’alegria de representar a esta Falla com a Fallera Major Infantil en l’any 1992 i com a Fallera Major al 1994, i d’eixos anys guarde un record imborrable, al igual que ho guarden les dones i xiquetes que tingueren la mateixa dignitat abans i després de mi. A nivell personal, lo que yo els donaría a totes elles es les GRACIES. A les que foren falleres majors abans que yo, els done les gracies perquè en la seua dedicació, el seu treball i el seu esforç per la Falla, feren posible que yo arribara a complir el meu somni de ser Fallera Major de la meua Comisió; i a les que ho foren després, els done les gracies perquè tambè en el seu esforç i dedicació han contribuit a que la nostra Falla continuara el seu camí fins a hui.
Es cert que cada una tingué els seus motius per a ser Fallera Major, però no es menos cert, que en la seua decisió, colaboraren de forma activa a que una de les tradicións més arrelades en la nostra terra, com son les Falles, fora difosa pel nostre barri, col•laborant així al seu engrandiment.
Però, i continuant en el pla personal, no sols tinc que agraïr la seua col•laboració a les que han segut Falleres Majors. Tambè tinc que fer-ho als que han segut Presidents Infantils, a tots i cada ú dels que han ostentat la responsabilitat de ser el President de la nostra Comisió, en el GRAN treball que tots sabem que comporta i sense els quals hauría segut imposible continuar endavant, i als quals des d’ací vuic oferir-los la meua gratitud i la meua consideració més gran, i per fi, i sobre tot, vuic agraïr tot el treball, totes les hores de són, totes les hores d’organització, totes les hores de festa i totes les hores furtades a sí mateixos per dedicar-li-los a la Falla, de tots els fallers i components d’esta Comisió.
Tant els que hui som fallers, com els que ya no ho son, i els que estem i tambè els que ya no estan, heu segut i sereu part de la meua vida, i per tant sereu sempre part de mi. Hem passat molt bons moments junts, i tambè hem passat moments dificils i d’incertesa, però graciès al treball que tots hem fet, està clar que uns més i atres menos, que uns en més devoció i atres en menos, però a la fi, en el treball de tots, hem pogut arribar a celebrar 25 anys en un moment dolç, i per aixó, perquè heu conseguit fer la meua Falla gran, vos torne a donar a tots les gracies.

Mireu, yo soc fallera de naiximent, molt abans de apuntar-me a una Comisió, les Falles ya corrien per la meua sang, i per a mi, en el moment en el que me vaig apuntar a esta falla, L’Amistat va passar a correr per les meues venes. Pot ser que no siga una falla molt gran, o que no tingam 400 fallers. Pot ser que tingam que estar sempre a voltes en els presupostos per vorer d’on podem traure diners, o que el nostre casal no siga precisament un palau, però es la meua falla, i aixó, per a mi, la convertix en la millor Falla del món. Som bona gent, i sobre tot, volem molt a la nostra Falla, i per aixó, seguirem lluitant, fins a que ens queden forçes, per fer d’ella, un referent faller, en Alfafar i en València.
Les Falles son la millor expresió que tenim els valencians de la nostra cultura i la nostra terra, i hem de continuar treballant en elles per a que la tradició no es perga. No podem olvidar, l’important significació cultural que te el fet de plantar una falla en un carrer del nostre poble, i hem de lluitar perquè tots coneguen el seu significat i per tant l’apoyen i el divulguen.
València, i per tant Alfafar, es una terra d’artistes, de llauraors, d’arrós i taronges, de mar i de festa, però sobre tot, es una terra de Falles.
En elles, a més d’honrar al seu Patró Sant Josep, els valencians i els fallers, escenifiquem totes les nostres singularitats, vivim les nostres tradicións i honrem als nostres avantpassats.
Per aixó, i perquè en esta falla he aprés a voler més la meua terra, me sent molt orgullosa de poder celebrar enguany 25 anys de fer “valencianía”, i a soles desige que L’Amistat continue fent-se més gran per a poder celebrar 25 anys més.
Per a acabar, tinc que dir que, si tenim en conter que lo millor que li pot passar a una dona o a un home, es haber nascut valencià i ser faller, puc afirmar que lo millor que li pot passar a un faller o una fallera en Alfafar, es ser de la Falla L’Amistat.



Lorena Vila.
Fallera Major Infantil any 1992
Fallera Major any 1994
Publicat per Joano @ 10:01  | PRENSA I PUBLICACIONS
 | Enviar